ca-Resilir!

Sabem què és la resiliència? Almenys sabem que, fins ara, el que s'ha entès que és la resiliència és la capacitat d'un material de suportar la pressió i de restablir-se a la mateixa; la capacitat de la naturalesa de sobreposar-se a la intervenció humana o a desastres naturals. Així és com en uns inicis, des de la psicologia i la psiquiatria, van atendre a la intuïció que això podria aplicar-se també a l'ésser humà. Es va investigar la capacitat de les persones de suportar i restablir-se, d'una manera millorada, a un trauma, un dolor, una situació adversa. I es van establir els pilars de resiliència, aquelles aptituds que les persones investigades posaven en marxa per aconseguir aquesta superació. Es va deduir que, si bé això era una cosa que s'havia observat en persones que havien superat adversitats, no era exclusiu d'alguns, sinó que era una cosa que es podia desenvolupar, ensenyar i entrenar. També van distingir que la resiliència no es tractava d'una cosa innata o una característica, sinó que era més aviat una qualitat, que deriva en un procés, una cosa que es podia induir i era dinàmica, continuada en el temps. Tot això va ser pel que fa a la resiliència individual. Després d'això, es va investigar la resiliència comunitària, en zones en les quals s'havien viscut adversitats, sobretot climatològiques. Van observar els pilars que posaven en marxa aquelles comunitats que superaven la situació de manera més ràpida, efectiva i beneficiosa que altres grups que trigaven més o no ho feien. D'aquests estudis, també es van establir el que van anomenar antipilars de resiliència, que eren aquells aspectes, conductes, situacions, que entorpien i dificultaven el desenvolupament o l'activació de la resiliència comunitària.

Otro paso adelante que se realizó en la investigación, fue la de establecer la importancia que tiene el contexto para que se dé, o no, la activación de esa capacidad resiliente. Aspectos como la familia, los pares, el contexto social, cultural o económico. Este paso fue importante, puesto que la resiliencia no es ya una capacidad individual asilada del contexto, sino que poder superar una situación adversa ya no es una cualidad aislada, sino que tendrá mucho que ver el contexto en el que la persona se halle.

Desde entonces, ha pasado mucho tiempo, sin embargo, al observar la evolución del constructo, podremos ver que la mayoría, se sigue basando en estos conocimientos. Sobre todo se basan en las cuestiones de la resiliencia individual, y sobre todo desde la perspectiva psicológica. Hay avances en este aspecto, ya que se ha desarrollado el desarrollo de la resiliencia en muchos grupos de población, y derivados de muchas situaciones de adversidad. Pero en cuanto a la resiliencia comunitaria, y a los antipilares de resiliencia, hay mucho menos aportes. Hay muchas lagunas todavía, muchas cosas que no sabemos. Pero así también hay muchas posibilidades.

Como bien intuyeron en sus orígenes de la investigación, es un constructo con mucho potencial. Y las nuevas áreas de conocimiento científico, ofrece nuevas oportunidades, se interpretaron y aplicación.

Desde GIIR seguimos investigando, para aprovechar todas las nuevas oportunidades de comprensión que se están dando y poner más comprensión en este constructo tan importante, y del que creemos que falta aún mucho por descubrir.