ca-Resistir no sempre és Resilient
Hi ha molts escenaris socials en els quals la resiliència podria ser un potencial en desenvolupament dins dels nostres sistemes d'interrelació humana. No obstant això, sovint, la confusió ens porta a adaptar-nos a entorns hostils i a resistir situacions nocives. Durant aquest article anomenarem exemples de com és d'important distingir la resistència i l'adaptació amb la resiliència, i també com hem arribat a aquest punt de confusió.
De la resiliència desconeguda a l'auge de la confusió
Va ser durant la pandèmia del Covid el 2020 quan la paraula Resiliència va començar a sentir-se a pràcticament tot arreu. En qualsevol programa de TV, ràdio, en qualsevol revista, web o xarxes socials podies sentir parlar de la resiliència i com n'era d'important. Qualsevol en la seva àrea desenvolupava els pilars de la resiliència, els seus orígens i com desenvolupar-la. Era magnífic poder comprovar que en aquells moments, també en el present, en anomenar la resiliència, la resposta ja no era "resi què?". Però aviat es va produir una perillosa identificació. En aquell període, cru, d'incertesa i tantes morts, també va ressorgir amb força la idea de resistir, identificada amb la cançó "Resistiré" cantada pel Dúo Dinámico que se sentia i s'entonava diàriament.
Resistir i ser resilient no és el mateix
Resistir o ser resilient, aquesta és la qüestió. Tots dos conceptes se sentien diàriament. Un era arxiconegut, experimentat, cantat. En les nostres societats en les quals s'han hagut de viure situacions molt dures, com guerres, fams o dictadures, era normal que fos més senzill entendre i integrar la resistència. Resistir és ser fort, fer-se fort. I quan se sentia "ser resilient", i es parlava dels seus pilars, la creença va ser aplicar aquests pilars per resistir millor, de manera més senzilla i suportable. I això és comprensible, la resistència és una cosa que tots nosaltres hem hagut de posar en pràctica. És una cosa de la qual tots tenim exemples a les nostres famílies, en les quals o es resistia o es moria. No obstant això, ser resilient i resistir tenen diferents implicacions.
Resistir o ser resilient, aquesta és la qüestió!
És comprensible que es produís aquesta confusió, ja que des de la física, la resiliència s'ha centrat en el fet de com i quant un material suporta la pressió i torna al seu estat natural. No obstant això, els éssers humans no som un material, som un sistema orgànic i ecològic. En ecologia, la resiliència estudia com la naturalesa es recupera d'un dany sofert per qüestions climàtiques, o per la mà de l'home, i s'estan plantejant, si en aquest dany, la naturalesa arriba a un punt de no retorn, en el qual ja no hi ha més resiliència. I la recuperació no és possible, si continua suportant aquesta pressió.
El que això ens porta a entendre, és que igual que la naturalesa necessita que la pressió, el dany, cessin per poder començar la recuperació, l'ésser humà, necessita el mateix. No obstant això, hi ha hagut una confusió perdurable en el temps, sumada a la parcial incomprensió del fenomen de la resiliència.
D'una banda, caldria saber quins danys, pressió o adversitat estan actuant en l'organisme, com a sistema i com a individu. Però a més, caldria saber quins elements estan impedint la resiliència, ja sigui a nivell contextual, quines carències hi ha en el context del sistema, i de l'individu. Però això no és suficient, i quan ja tenim el quadre complet de l'adversitat i del que falta en el context; caldria conèixer si hi ha elements que estan provant que es doni aquest procés resilient. Ens referim a conèixer els antipilars de la resiliència, en l'individu, en el context i en el sistema. I molts no depenen de nosaltres, i suportar-los no aporta cap solució.
Així que hem de ser curosos, perquè en termes generals, tal com s'ha difós aquests últims anys, la resiliència, el focus s'ha portat a l'aspecte psicològic i individual, així com en la resistència. El discurs ha estat "resistir per després ser resilient". I com deia és comprensible, si tenim en compte d'on ve el concepte. Però cal actualitzar la comprensió i aplicació d'aquest per a nosaltres, perquè no som materials. Som organismes.
Els estudis sobre el nostre estat de salut mental, els nivells de medicalització, la sensació de satisfacció amb la pròpia vida, deixen molt clar que potser estem suportant massa. I que potser, és moment de fer altres coses.